Tenim porta!

Una de les coses que sabíem que volíem era una porta corredissa en una zona del passadís, per separar les "zones comunes" cuina, menjador, sala, lavabo... dels dormitoris.
Doncs bé, des de que ens vam instal·lar quan entrava a l'edifici veia una porta a l'entresol que sempre estava oberta, i que era més decorativa que funcional i pensava " aquesta porta seria ideal com a porta corredissa del pis", però clar una no pot robar a la seva pròpia escala, i menys si necessites eines per desmuntar-la.
El divendres de la setmana passada, la cosa va canviar, ja que des de fa unes setmanes estan fent obres a l'escala, i em vaig trobar aquesta porta al costat del contenidor del carrer, si si, la porta que jo havia estat desitjant secretament :P, o sigui que li vaig dir en Jordi i la vam pujar a casa.
La porta, segueix l'estètica de les portes del balcó, o sigui que genial! i ara ens espera un gran DIY (do it yourself) per endavant!

Magdalenes

Si, ja sé que el bloc és de reformes del pis, però estem esperant els permisos d'obres, per tant, de moment poca reforma estem fent. A més, he deixat de fumar, i ho he passat malament en els exàmens per culpa d'això i m'ha donat per fer magdalenes per menjar alguna cosa i substituir el cigarret "recompensa" de les hores d'estudi.

No sóc gaire bona cuinera jo, i la veritat és que el resultat m'ha sorprès, ja que queden amb l'aspecte i el gust de les magdalenes de tota la vida! Aquí us deixo la recepta, trobada via internet, us animo a que ho intenteu, ja que són molt fàcils de fer i el resultats és impresionant!.



INGREDIENTS 
125 grs d' ous ( dos ous grossos o 3 de petits traient-ne una mica)
150 grs. de sucre 
60 ml. de llet
190 ml d' oli 
210 de farina de reposteria
3/4 sobre de llevat químic
un polset de sal
OPCIONAL: ratlladura de llimona o taronja, canyella...

Amb aquests ingredients em surten 10 magdalenes!

PREPARACIÓ 
1) Batre els ous amb el sucre fins que estiguin espumosos, jo ho faig amb la batedora, perquè quedi millor la massa.
2) Barregem la llet amb l' oli i l' anem afegint a la barreja anterior poc a poc mentre anem  batent amb la batedora. 
3) Apart, barrejar la farina amb el llevat, la sal, i la de llimona o la canyella. (jo sempre ho he fet amb canyella, però com us agradin més). L' afegim amb dues o tres vegades a la barreja de ous, sucre, oli i llet, i cada vegada batem bé. Acabem de batre bé amb la batedora.
4) Tapem la massa amb un drap i la deixem a la deixem a la nevera, com a mínim una hora. Si volem la hi podem deixar fins l' endemà. 
5) Repartim, amb una cullera, en el motllo de les magdalenes. Les omplim fins a tres quartes parts. 
6) Posem les magdalenes en el forn preescalfat a 210 graus, (la recepta original indica que les magdalenes han d'estar entre15-18 minuts, depèn de la mida de les magdalenes) Amb el meu forn, amb 14 minuts es suficient, més enllà es comencen a cremar dels laterals, potser us caldrà fer-les un parell de vegades per saber els minuts, en funció del vostre forn. Les posem a la part baixa del forn, i és molt important no obrir-lo durant la cocció.


CUINACONSELL

• S'ha de deixar la massa mínim una hora tapat a la nevera. Com més estona estigui en repòs  dues hores, tres hores... més bé pujaran 
• No obriu el forn mentre es cuinen, perquè baixaran, però anem vigilant-les des de fora per ajustar el temps de cocció de 14 a 18 minuts depèn del forn que tingueu.
• Jo he canviat la farina per farina integral, i el sucre per sucre moré, i així no m'he sentit tant culpable mentre me les he anat menjant :P i eren bones igual.
• A moltes botigues es venen paper de magdalenes de colors, topos... la magdalena és igual, però amb aquests papers la presentació guanya molt!

DIY: Com fer una pisarra de menú

Ahir vam trobar un marc de fusta amb un suro i el vam agafar per fer-ne "alguna cosa", no sabíem el què.

L'Ester va tenir la idea d'aprofitar-lo com a tauler pel menú setmanal que ens fem. Fa temps que fem un menú per poder anar a comprar amb una guia i sobretot per menjar més o menys equilibrat... és a dir, obligar-nos a menjar verdura i peix un parell de cops ala setmana com a mínim.

Us volem ensenyar com ho vam fer (no és que ós difícil, però potser us dóna alguna idea per fer alguna cosa) i va ser divertit fer-ho. Veure el resultat final i pensar que no ho has comprat sinó que ho has fet tu mateix, és molt agraït.

Primer de tot el material que es necessita:

• Un tauler de suro
• Pintura negre (acrílica va bé)
• Retolador blanc (un edding 751 comprat a l'Abacus)
• Xinxetes tipo agulla
• Mod Podge (o cola blanca crec que serveix igual)
• Paper de regal
• Cartulines de colors
• Capsa de "ferrero roche" buida

I aquí com ho vam fer:

1. Pintar el suro de negre amb pintura acrílica
2. Deixar secar
3. Aplicar el mod podge (o cola blanca) per tot el marc (davant i darrere)
4. Enganxar-hi el paper de regal (o qualsevol paper que us agradi)
5. A les cantonades es pot deixar una mica de marge per després doblegar i que quedi bé
6. Un cop la pintura va estar seca, vam agafar el rotulador blanc. Primer vam dividir la superfície marcant-la amb línies blanques, 6 parts horitzontals (pels 5 dies que fem el menú i un de capçalera) i per 3 en vertical per posar els dies i el "dinar" i "sopar". Un cop fetes les línies, el segon pas va ser escriure els diferents elements: dinar, sopar, dll...  i ja està!

Un cop fet el tauler, calia fer les targetes amb els menjars (fins ara el menú el feiem en una llibreta, on teniem apuntats diferents plats que solíem cuinar. Per tant, hem agafat la llista i els hem escrit a les targetes, amb colors diferents segons si és verdura, carn, pasta, peix o llegums). Amb les targetes ens és més fàcil decidir el menú, perquè quan penses en pollastre per exemple, potser se t'acudeixen dos o tres maneres de preparar-ho, però si vas apuntant-te les receptes, pots mirar-les i decidir què et vé de gust aquella setmana.

Aquí com vam fer les targetes, no té secret :)

1. Medir les cartolines (nosaltres hem fet les targetes de 10x4 cm.)
2. Tallar-les (amb cutter o tisores, els que us vagi millor)
3. Una feinada, n'hem fet moltes, masses! però mira, aixi ja les tenim per moooolt de temps
4. Un cop tallades, els hi hem fet forats (2) i hem escrit els plats

Aprofitant que la base del taulell era de suro, hem comprat xinxetes d'agulla, i hem clavat les diferents xinxetes al suro, a la distància marcada pels forats fets a les targetes. Així, tenim unes xinxetes fixes clavades, i el que hem de fer cada setmana és canviar les targetes, però no es claven directament aquestes, sinó que es pengen gràcies a la llargada de les xinxetes.

I les targetes on les guardes? vam reciclar una capsa de ferrero roche...

1. Ja que ens sobrava paper de regal, hem forrat una capsa de ferrero roche, que té tapa i té una bona mida per les targetes i és graaaaatisssss!!!!
2. Amb el mod podge vam començar a enganxar el paper per la base
3. Després més cola i forrem els laterals
4. Així és com queda... A la tapa hem posat un ocell que sortia al paper.. és bastant cursi ara vist a la foto, però vaja, a mi m'agrada :)

I això és tot. Tenim un menú que creiem quedarà molt bé a alguna de les parets de la nova cuina, quan tinguem cuina nova... Ja tinc ganes de tenir-la per poder-ho penjar!!!!!

Com planificar una cuina (II): triar l'estil

Seguint amb el post anterior, un cop decidit el lloc de la cuina, cal prendre una altra decisió, abans de visualitzar la cuina. Aquesta decisió és establir quin volem que sigui l'estil de la cuina, l'aire que li volem donar, això no vol dir que ja haguem de com seran tots els detalls de la cuina, això ho deixem pel final, sinó quin estil general volem: modern, rústic, barroc, romàntic, eclèctic...

Per nosaltres aquesta decisió va ser bastant fàcil. Un dels consell que sempre repeteixen a un programa de decoració al que ens hem enganxat des de que hem comprat el pis "Home Heist" (Los Asaltacasas a Divinity), és que cal pensar quin o quins són els objectes principals de l'estança, i que segurament no canviaràs i a partir d'aquest, es determina l'aire.

Un dia passejant per IKEA, per inspirar-nos, agafar idees... ens vam trobar amb una pica i va ser un amor a primera vista. Per això diem que la decisió de l'estil va ser fàcil. Així doncs, ja teníem l'element principal de la cuina, que determinaria l'estil d'aquesta. A més, és un element estable, vull dir, que més endavant podríem canviar el color de la paret, els tiradors, les portes.... però segurament una pica és per sempre.

Doncs bé, la pica (és d'IKEA, model Domsjö, ja veieu de ceràmica blanca, amb dos forats i amb una frontissa ampla que es col·loca per sobre el taulell) ens ha anat guiant per triar tots els altres aspectes de la cuina, i acabar tenint una cuina amb cert toc antic, romàntic i amb el color blanc com a predominant.

Mentre anàvem pensant com seria la cuina, hem estat visitant una pàgina web que es diu Pinterest, no sé si la coneixeu: és una pàgina on els usuaris poden guardar fotos que els agraden, i tu pots tenir diferents carpetes on tenir aquestes imatges, nosaltres hem creat carpetes de cuina, lavabo, habitacions... i anem guardant fotos que veiem en blogs i que ens agraden per algun motiu. A més, a la pròpia pàgina, pots buscar paraules clau i surten tot d'imatges relacionades. Aquesta pàgina ens és molt útil per agafar idees sobre com volem que sigui la casa.

Com anava dient, la pica ens va determinar l'estil, i el que calia era buscar els altres elements de la cuina d'acord amb aquest. Un objecte que ens va costar va ser l'aixeta, ja que la volíem alta, pràctica, però a la vegada amb cert estil clàssic. Finalment, desprès de molt buscar vam trobar una aixeta de la marca Martí, model Majestic.

Al principi ens espantava una mica ja que podia ser molt recarregada, però creiem que quedarà molt bé amb la pica. Així doncs, seguint amb la idea de l'estil, per treure barroquisme a la cuina, hem decidit posar portes blanques, molt senzilles i llises (així també serà més fàcil de netejar), amb uns tiradors que juguin amb aquest aspecte clàssic, però més senzill - no tant carregat com l'aixeta. Aquests tiradors els hem trobat a IKEA, model Linsdal. Amb aquests elements havíem trobat l'estil més clàssic, però també més barroc, així doncs, per contrarrestar, hem decidit posar un taulell de fusta, que també serà una peça clau a la vista, ja que serà fosca i estarà per tota la cuina. Creiem que aquesta peça treurà classissisme a la cuina i li donarà un tot més rústic. A més, ja fa uns mesos, vam anar a la Fira d'Antigüitats de Cardedeu, i vam comprar dos làmpares genials de color negre, que eren d'un bar (d'aquestes típiques cafeteries amb taules de ferro forjat i  marbre), no sabíem si les posaríem a la cuina o sobre la taula del menjador, però ara creiem que lliguen molt bé amb aquest estil que li volem donar, així doncs, és un altre element que ens ajuda a donar l'aire que buscàvem.

Us deixo una imatge que hem fet gràcies a un programa de disseny 3D gratuït, "Sweet Home" i desprès retocat amb el Photoshop, perquè veieu quin estil volem a la cuina!

BRICONSELL:

Per triar l'estil que li volem donar a una determinada zona de la casa, són recomanables dues accions:

• Mirar moltes fotografies de decoració, en revistes, a la televisió (els anuncis a vegades són útils, perquè surten cuines de fons molt maques :P), o a internet. Recomano la pàgina Pinterest.  El fet de mirar moltes imatges, us farà adonar de que us agrada i de que no, i cap a on es decanta el vostre estil. Així comenceu a perfilar allò que esteu buscant.
• Un cop teniu clar l'estil, o bé, per definir-lo clarament, escolliu una o dues peces claus de la cuina. Elements que difícilment canviareu mai, en el nostre cas la pica, però potser teniu unes làmpares, rajoles... que us encanten, i comenceu a partir d'aquí. No cal que tot sigui idèntic o segueixi un mateix estil, ni molt menys, però si que els elements principals (perennes) han de coordinar-se entre ells.
  

Com planificar una cuina (I): triar el lloc

Per fí creiem tenir una idea clara de com volem la cuina. Li hem donat moltes voltes i, ara que encara falten alguns mesos per començar a fer-la, seria agosarat dir que el que tenim pensat ara serà la versió definitiva, però la cosa comença a pendre forma!

Per explicar com hem planificat la cuina, cal dir primer que nosaltres ens haviem marcat dos grans idees:

• Que la cuina fos oberta, i molt conectada amb la taula del menjador, no voliem una cuina on vas a preparar el menjar en un lloc aïllat.
• Que la cuina fos lluminosa, i tingués finestres, principalment ens agradava estèticament la idea de tenir la pica sota una finestra. No ens pregunteu per què però sempre teniem aquesta imatge en ment.

Agafant aquestes dues idees, el primer que calia escollir era el lloc on posariem la cuina, ja que la volíem fer de zero i per tant no ens limitava el fet que ja estigués ubicada en un lloc concret. Per descriure-ho ràpid: la zona on volíem posar la cuina, el menjador i la sala d'estar té forma d'L. Triar el lloc de la cuina pot sembla una decisió fàcil (i més si es té en compte que la posarem just on hi ha ara l'antiga), però el camí ha estat llarg... Ja que si agafem la forma L, la cuina l'hem pensat en els tres llocs possibles, és a dir en els tres vèrtexs d'aquesta L.

Primer la vam voler posar a l'habitació de més a l'esquerre (la quadrada), ja que tenia dues finestres que donaven el carrer, i a més ens permetia tenir una cuina enorme, on poder fer molta vida, que és el que nosaltres estàvem buscant. Després de fer-nos unes quantes imatges mentals de com seria, que hi podriem posar una illa (una altra idea estètica que ens agradava molt), etc.. vam mesurar l'habitació - si potser ho havíem d'haver fet abans :P - i les finestres eren massa baixes per poder posar els mobles de la cuina (que han de fer 90cm. dalt). Per tant, una de les idees principals, la pica sota les finestres es va veure afectada i ens va fer reconsiderar el lloc.

Així doncs, vam traslladar la cuina a l'habitació de la dreta (la rectangular) a la part inferior del plànol, on hi ha una enorme finestra que dóna el carrer, prou alta per col·locar la pica. Aquest cop vam apendre i vam mesurar primer, i ens vam afanyar a fer plànols, agafar idees... i vàrem començar a pensar com fariem arribar els desaigües a la pica  i com fariem la sortida de la campana - ja que l'actual sortida estava a l'altra punta de l'estança. Aquests dos inconvenients ens van fer reconsiderar la ubicació, ja que situar la cuina al lloc on està actualment (part superior de l'habitació rectangular) o situar-la a la part inferior, no variava molt d'espai, estètica o comoditat i en canvi resultava molt més complicat a nivell tècnic.

Finalment, hem decidit ubicar la cuina just on està ara, tot i que tirant-la totalment a terra i fent-la de nou. Posarem la pica a la finestra que va a la terrassa, just com està ara - i els desaigües s'han d'actualitzar però no canviar -, així mantenim la idea base de la pica sota una finestra. També posarem la sortida de l'extracció de fums just on està ara mantenint la instal·lació existent (serà més barat!). A més, d'aquesta manera, posem la taula del menjador a la part inferior, és a dir, en una mateixa zona tindrem la cuina i la taula on menjar, sense parets pel mig. Tal com voliem.

Sembla mentida, que un cop fet tot aquest procés veiem que la millor solució és deixar la cuina on està, com hem dit sembla la cosa més fàcil, però nosaltres hem hagut de passar plànols, idees i llargues discussions per acabar fent el que sembla més natural. És curiós com a vegades la millor solució és la més sencilla i un mateix necessita donar tres voltes i complicar-se la vida, fins que se n'adona.

 

BRICONSELL:

La cuina, com el lavabo, és un dels llocs més estàtics, quan un es posa a fer reformes cal pendre's el temps necessari per escollir el lloc on s'ubicaran, ja que segurament es quedaran allà per sempre. Es molt mès fàcil canviar una habitació per una sala d'estar que no pas la cuina de lloc. Així doncs, cal pendre's el temps necessari abans de decidir la ubicació idónia. 

Un consell que us donem, és que mireu bé totes les opcions, i que tingueu en compte dos conceptes:

• La simplicitat: No cal confondre la simplicitat amb no fer cap canvi, es necessari canviar les coses i millorar-les, però aquests canvis no impliquen necessariament girar-ho tot del revès, a vegades fer simples les coses ajuden a millorar el resultat final i la seva comoditat i practicitat.

• Els desitjos: Ja que ens posem a reformar la casa, fem-ho bé. Si tenim en ment una idea, un desig, no cal renunciar-hi: nosaltres teniem clares dues coses, voliem una cuina plenament conectada a la casa, i una pica sota una finestra (pot sembla un desig tontaina, però nosaltres ho volíem així per què ens agrada i punt), així que valorar totes les opcions, fer idees simples està molt bé, però no hem de perdre de vista que serà la nostra cuina, i que volem que sigui com desitgem, si ens marquen unes idees base, està bé recordar-les perquè és molt fàcil que durant el procés perdis algunes de les idees que tenies molt clares al principi i que no volies renunciar-hi.