Un dels grans canvis del pis és el parquet, quan vam arribar hi havia per tots el pis unes rajoles lletgíssimes, que ens vam dedicar a treure abans de les obres.
I un cop van passar les obres, entre altres coses ens hem dedicat a posar el parquet. Realment cada vegada que posàvem el parquet en un trosset del pis, era com estrenar casa nova, ja que visualment canviava radicalment, fent el pis molt més acollidor.
A més, el parquet és una de les coses que ens feia més il·lusió, portàvem des del novembre del 2011 amb el parquet comprat, i el teníem guardat. Anàvem fent altres coses, sempre pensant: "i quan posarem el parquet?". Doncs, mica en mica, aquesta feina s'ha anat fent i ara ja podem dir que el pis casi està!
Un dels principals handicaps de posar el parquet en un pis antic com el nostre és que el terra està desnivellat i les parets estan tortes. Coses dels pisos antics! Així doncs, calia pensar bé com posar el terra, ja que primer calia anivellar-lo i després posar el parquet. A més, l'hem anat posant per parts, ja que cada habitació requeria bastant de temps, i com que necessitaven l'ajuda del meu pare, anàvem fent de cap de setmana en cap de setmana.
I per començar ens vam posar amb la part més desnivellada de la casa: la cuina. Aquesta estança estava desnivellada per dues bandes, feia pujada a la part que dóna el carrer (feia pujada cap l'oest), però a més, també tenia desnivell cap a la part que dóna a la terrassa (feia baixada cap al nord), per tant, vam començar per la part més complicada. Aquell dia a més, vam anivellar el menjador i mig passadís.
Per fer-ho, ens vam armar amb tres tècniques: planxes de porexpan, sorra i foam. Depenent del desnivell que trobàvem usaven una, altra o combinació de vàries. La més utilitzada va ser les planxes de porexpan, ens vam decantar per aquesta opció per tres raons: 1) és lleuger, tenint en compte que el pis és antic, ens preocupava molt carregar massa pes al sòl, aquest problema el resolíem amb el porexpan, ja que és molt lleuger; 2) és fàcil de manipular, tallar i fer a la mida que volíem; i, 3) ens serveix també com a aïllant tèrmic, fent més càlid l'ambient. No obstant, el porexpan sempre té el mateix gruix, per tant, en algunes zones calia regular amb més precisió el nivell del terra, llavors empràvem sorra, que pesa molt més com a gran inconvenient, però que permetia un nivell del terra molt més precís. I finalment, quan posàvem sorra, per obtenir millor aïllament, o bé, quan el terra era molt elevat usàvem foam, un material verd, molt prim, que o bé doblegàvem amb diverses capes per tenir el gruix que volíem; o, fèiem servir per cobrir la sorra, i assegurar l'allisat de la sorra; o, acabàvem de cobrir el porexpan, si amb el gruix d'aquest no n'hi havia prou.
Així doncs, el procediment era el següent, primer posàvem el porexpan, les planxes senceres, o bé les tallàvem si la zona o requeria. Miràvem amb el nivell i anàvem corregint amb sorra o amb el foam. En aquelles zones més conflictives posàvem la sorra i amb la barra de ferro anivellàvem el terra. Finalment cobríem amb foam les zones de sorra i fixàvem les planxes i el foam amb cinta aïllant, sempre mirant amb el nivell que el terra estigués el màxim anivellat possible, cosa complicada tenint en compte les condicions d'origen.
Una de les coses que vam haver de solucionar mentre posàvem el porexpan, va ser l'antena de la televisió, que entra per una banda del pis (el que ara és el traster) i l'havíem de fer arribar fins el menjador. Així doncs, vam tallar el porexpan per poder passar un tub de plàstic negre i per dins vam fer passar l'antena de televisió, (fotografia de l'esquerra), un cop col·locat, vam cobrir el tub amb foam i el vam fixar al porexpan (fotografia de la dreta). Aquesta solució també la vam utilitzar per fer arribar el cable del telèfon. Si mai hem de canviar el cable, estirant per treure'l, i tornant-lo a passar pel tub amb una rateta de cables de llum, ho podrem fer.
Un cop el terra estava anivellat, era el torn del parquet. Val a dir, que era molt més difícil i requeria molt més temps els passos fins ara explicats que posar el parquet en si. Ja que, els parquets tenen un sistema d'encaix que permet ajuntar-los i col·locar-los fàcilment.
Per col·locar el parquet, primer de tot es mira la tirada més llarga, és a dir, on es veurà visualment la línia recta més llarga, es col·loca aquesta i a partir d'aquí es va posant cap a un costat i l'altre.
Per evitar que es mogués mentre ho instal·làvem i, alhora, per assentar el parquet i evitar aire entre aquest i el porexpan, vam anar posant pesos (en el nostre cas, vam usar garrafes d'aigua).
El més entretingut d'aquest pas, són els racons. Calia tallar algunes planxes de parquet per adequar-lo al lloc on l'havíem de col·locar, ja fos perquè arribàvem a la paret i la planxa de parquet era massa ample; perquè hi havia el marc de la porta i calia fer un encaix; o bé, les potes dels mobles de la cuina. Així doncs marcàvem amb llapis la peça i amb una serra de calar la tallàvem a la mida i la col·locàvem al seu lloc.
I peça a peça, en una setmana d'agost vam posar el parquet a la meitat del passadís (3), a la cuina (1 i 2) i al menjador (2 i 5) :)
Un cop passat l'estiu, ens quedava la segona part del pis, que vam fer amb tres caps de setmana: un per l'habitació d'en Quim - amb diferència l'habitació més desnivellada de totes-; un pel passadís/rebedor i el despatx; i l'últim cap de setmana per la nostra habitació.
A banda d'anivellar amb les tres tècniques abans explicades i de passar el cable del telèfon de la mateixa forma que amb el cable d'antena de televisió, vam haver de retocar les portes, ja que alçàvem el terra i per tant, les havíem de tallar i arreglar. I així com les portes, també havíem de retocar la balda de ferro dels balcons (foto esquerra).
El despatx (foto dreta 1), el passadís (foto dreta 2) i la nostra habitació (foto esquerra 2 i dreta 3), no tenim fotos de l'habitació d'en Quim posant el parquet :(
I a finals d'octubre vam posar l'última peça de parquet!!!
